Una de les meues peces favorites és Low Pieces de Xavier Le Roy. Jo la vaig vore al Mercat de les flors a Barcelona i bo, la peça té una estructura molt clara, molt evident i es divideix en tres parts. La primera part és l’entrada del públic, mentre, diguem-ne els performers estan asseguts damunt de l’escenari i els veus, ¿no? Estan ahí… I., bueno, quan ja tot el públic s’ha assegut a la seua butaca del Mercat de les Flors, Xavier que està en escena en esta peça, amb un micro, li pregunta al públic si tenen algun tipus de qüestió sobre la peça. I, aleshores, el públic comença a fer preguntes molt típiques, ¿no?: «Cuánto tiempo ha durado el proceso de creación?, ¿Qué ha sido lo más difícil?» Bueno, este tipus de preguntes… Aleshores, es genera com una mena de conferència. Sí, de debat. I, bueno, se fan les preguntes i els performers des de l’escenari van responent. I això durant uns deu o quinze minuts. Aleshores, quan s’acaba esta primera part, s’apaguen totes les llums del Mercat de les Flors i la següent part comença quan s’encenen les llums d’escena i veiem als performers com estan completament nus, en conill, a l’escenari. I esta segona part es divideix a la vegada en quatre escenes. La primera és la que correspon a les pedres, als minerals. Aleshores, veiem com els performers permaneixen completament immòbils durant 10 minuts. No passa res. Estan ahí en diferents posicions completament immòbils. Quan acaben estos 10 minuts passem a la segona escenita, ¿no? A la segona peça d’esta part que correspon a les algues, a les plantes marines. I, bueno, el que veiem és que tampoc hi ha desplaçament. El moviment és súper… Se fa lent, ondulat… I també dura 10 minuts. Quan acaben estos 10 minuts passem a la tercera escena. Esta tercera escena és la que correspon als mamífers i, bueno, pues veiem als performers com es mouen rotllo com en un documental de La 2. Com una manada de lleons de la Sabana Africana, pues gatejant, uns es llepen a d’altres, o un altre que està per ahí tirat en meitat de l’escenari com qui està prenent el sol. I això dura 10 minuts. I la quarta escena d’esta segona part correspon al robot, a la màquina. Tampoc hi ha desplaçament i veiem moviments entretallats, repetitius… Són moviments xicotets i també són 10 minuts. Quan acaba esta quarta escena de la segona part es tornen a tancar els llums de tot el Mercat de les Flors i una altra vegada Xavier des d’escena, a fosques, li pregunta al públic si té alguna pregunta sobre la peça. A l’inici ningú diu res, silencio sepulcral. I ja hi ha algú que decideix com trencar el gel i esta persona que ho fa està clarament enfadada en el que acaba de veure i comença a opinar sobre la peça: «Esto es una puta mierda, no vale para nada…» I poc a poc la gent de la mateixa opinió es comença a sumar, i hi ha un altre que diu: «Tio, esto no vale 20 €, esto es un engaño, ¡qué vergüenza!» I bueno, la gent comença a calfar-se i la gent crida i tal, deixant palés que no estaven contents en el que hi havien vist. Però de sobte, tot això a fosques, hi ha algun altre que sí que l’havia agradat el que havia vist, o per tal de defensar la peça o al propi Xavier… Respón: «No tenéis ni puta idea. ¡Esto es arte contemporáneo!» Un altre que diu: «No habéis entendido nada, sois una banda de paletos». I comença una xicoteta trifulca al Mercat de les Flors, a fosques. La gent insultant-se i quan passen 10 minuts de discussió de sobte s’encenen totes les llums. En eixe moment, tothom calla i es col·loca súper rectito en la seua cadira del Mercat de les Flors. Silenci. I com si no res haguera passat la gent comença a aplaudir.