Jo em recordo quan vaig anar a veure al Festival d’Avignon, Partita nº 2 de Anne Teresa de Keersmaeker i el Boris Charmatz. I, aquest any, era també com el plat principal del Festival, ¿no? I ho feien al Cour d’honneur, que és l’escenari més important del Festival i era el blockbuster, ¿no? Perquè eren dos coreógrafs com molt importants que havien fet una col·laboració i jo crec que sobreestimaren la situació i creien que anava a ser tot un èxit i no va ser així. El públic francés, i més el d’Avignon, és com molt exigent i quan va acabar l’espectacle els van xiular i feien soroll al pati de butaques… I, bueno, la anécdota una mica és que l’Anne Teresa, jo crec que esperant que fora un èxit, s’havia preparat un bis. Con lo que després de tot això, del aplaudiment i tal, l’Anne Teresa surt a l’escena i diu: “Com que hem vist que a part del públic no li ha agradat, però jo m’havia preparat un bis, doncs, els que vulguin se’n poden anar i jo ballaré per a la resta”. I jo vaig dir: “Olé Anne Teresa per tenir la sang freda pa’ fer això”, i em vaig dir: “Mira, tu has sigut molt honesta i jo també ho seré”. I me’n vaig aixecar i me’n vaig anar.