Explicaré la meva narració de… de l’espectacle del Nilo Gallego. És un espectacle que es va fer al Festival Panorama d’Olot que ara no existeix, fa ja bastants anys. I és una peça que, bàsicament, és la sortida del sol des d’un volcà d’Olot. Llavors, es convocava al públic a les cinc del matí, a les quatre del matí. I, bueno, et convocaven a un lloc. S’organitzava una caminada cap al volcà. Arribes com a la falda del volcà i, bàsicament, és la sortida del sol. No? Aquesta estona entre… potser abans. Bueno, no sé, és igual. Són com les dos hores abans de la sortida del sol. I, bueno, estàs assegut allà, tens una falda d’un poblet al costat de Olot abaix. I van passant coses, no? Des de surt un pastor amb unes ovelles, surten unes músiques des d’uns serrats, es diu el bon dia des d’una coral de no sé què… Tot accions. Tot accions. El Nilo Gallego crec que dirigeix un moment al coro. S’esmorza, es passa una xocolata, bueno… Dos hores d’això, de moments. I, bueno, a mi em va impressionar perquè, clar, això ja fa bastants anys. I va ser com el primer moment de veure, en pla, aquí hi ha hagut un material que és el poble. I aquest artista s’ha dedicat, pues, a estar-se els deu dies, o una setmana jo què sé, abans de l’actuació a camelar-se tot el poble i convocar-lo allà, no? Bueno, convocar-lo i fer-li fer pues, això, les accions que havia pensat. I va ser com molt emocionant per veure això. Wow, quina… es poden fer coses amb el públic i es poden fer coses d’alta poesia, no?, amb la penya normal. I, bueno, açò és una cosa que ara es fa més, però en aquell moment, pues, era el primer cop que ho veia i em va flipar molt.