Estàvem a l’Opera de Berlin, veient un concert d’una orquestra simfònica amb tot, a full. Doncs havia començat el concert, ja portàvem com dos moviments, no sé si era una peça del Malher o així… Bueno, resulta que de cop, a una dona que estava dos o tres files davant de mi li comença a sonar el telèfon. I, la dona no l’apagava i això no parava de sonar. Per a sorpresa de tothom, el director de l’orquestra es va adonar del que estava passant, es va girar i va mirar la dona. El tio va parar l’orquestra. Això vos ho juro que va passar. Va parar l’orquestra i es va adreçar a la dona, i li va dir: “Vinga vinga, respongui. Agafi el mòbil, respongui perquè pot ser important”. Jo no m’enterava del que dèien però hi havia uns alemanys al meu costat que em traduïen. I la cosa és que la dona va respondre. Ens vam esperar a que ella pengés el telèfon i quan va acabar el director li va preguntar si estava tot bé. Ella va assentir amb el cap i llavors el director va reprendre el concert on s’havia quedat